El pebrot és originari de Mèxic, Bolívia i Perú. Va arribar a Espanya en 1493, després del primer viatge de Cristòfor Colom a Amèrica. Els indígenes americans els anomenaven xili, però els espanyols i els portuguesos els van anomenar pebrots o pebrots del Brasil.
A partir del segle XVI es van començar a conrear a Espanya i d'aquí van passar a Itàlia i des d'Itàlia van arribar a França. Els portuguesos es van encarregar de fer-los arribar a la resta d'Europa i a la resta del món. Però les varietats més grans i carnoses dolçes o poc picants, que consumim a l'actualitat, van començar a cultivar-se a partir del segle XX.
Pertany a la família de les Solanàcies, al gènere de les Capsicum, del qual hi ha 2.300 espècies, a elles també pertanyen el tomàquet i l'albergínia.
El pebrot té molta aigua, fibra i gairebé no té greixos, per la qual cosa es pot prendre en dietes d'aprimament.

El pebrot conté:
- Vitamines: C (moltíssima, més que els cítrics) E, A, B1, B2, B3, B6.
- Minerals: fòsfor, magnesi, potassi i calci
- Altres: Àcid fòlic, carotens, capsantina, beta carotens.

Propietats i beneficis.
Recomanats per a:
- Afavorir la formació de col·lagen, ossos i dents
- Afavorir el creixement de: cabell, ungles, mucoses i per la visió
- Sistema immunològic. reforça en la baixada de defenses. Ajuda a la creació de glòbuls vermells i blancs.
- Transmissió i generació de l'impuls nerviós i muscular.
- Per la seva vitamina E com un dels grans antioxidants aliats contra el càncer.
- Poder analgèsic, per artritis i reuma.
- Ajuda a cremar greixos: les varietats picants, ajuden a cremar greixos.

VARIETATS
Hi ha moltes classes de pebrots, n'hi ha verds, grocs i vermells. Els verds són els més suaus i els vermells tenen el sabor més marcat. Els més utilitzats són:
Pebrot Morrón, Pebrot picant (grup al qual pertanyen els pebrots del piquillo, els del Padró, els bitxos i els de Gernika), Choriceros, Nyores, Pebrot dolç italià ...

Es classifiquen per la seva forma i mida:
- Forma Quadrada, dels que hi ha 3 tipus:
Pebrot Meravella de Califòrnia, Pebrot Sitaki, Pebrot Salsa.

-Forma Allargada o rectangular, són els més consumits i apreciats en el consum diari:
Pebrot de Reus, Pebrot de Lamu.

Els bitxos estan en grup dels allargats, n'hi ha verds, grocs i vermells. Aquests últims són els més picants. Dels vermells, dessecats s'obté el pebre de Caiena

Al comprar-los hem de tenir en compte, que siguin carnosos, durs, amb la pell brillant i llisa, sense taques. Els podem mantenir fins a 15 dies a la nevera, en una bossa de plàstic amb forats.
Un cop cuinats es poden congelar.

Amb el patrocini de